El test d’alfàbrega és un projecte de creació, portat a terme gràcies a les Beques per a la creació artística 2016-2017 de la Fundació Guasch Coranty, del qual l’escultura Per a Isabel i alguna altra peça en formen part (Plor), que es basa en la novel·la cinquena de la quarta jornada del Decameró de Boccaccio:
Els germans d’Isabel maten al seu amant: ell li apareix en un somni i li mostra on és enterrat. Ella d’amagat desenterra el cap i el posa en un test d’alfàbrega. I hi plora al damunt cada dia molta estona, els germans li acaben prenent i ella en mor de dolor poc després.
/Giovanni Boccaccio, Decameró.
L’escultura és d’alguna manera una ofrena per a Isabel, perquè pugui plorar a Llorenç per sempre. Aquesta relació entre la història i l’escultura està inspirada en una obra de Jana Sterback que vaig veure al Museu de Montserrat el 2015 (exposició Una presència, comissariada per Teresa Blanch). Es tracta de l’obra Cinderella realitzada especialment per l’ocasió. La peça és un petit recipient de vidre romà, cedit pel Museu de Montserrat, que conté cendra, arròs, cigrons i pipetes d’or. És una ofrena a la Ventafocs. Hi ha un punt en el conte de la Ventafocs en què les germanes dolentes barregen cendra amb els cigrons i l’arròs i li fan netejar a la Ventafocs. Sterbak li ofereix a la Ventafocs unes petites pipetes d’or, la cuida.
L’escultura no vol ser ben bé una il·lustració de la història, doncs, sinó formar-ne part. La història d’Isabel i Llorenç hi és dins la peça, però aquesta també en genera d’altres.
Aquesta història del Decameró de Bocaccio ha estat interpretada o representada diverses vegades, com ara en la pintura Isabella (1849) de Millais, el poema de Jhon Keats Isobella and the pot of basil o la pel·lícula de Passolini Il Decamerón, entre altres.
/Actualment aquesta peça està exposada i forma part de la col·lecció permanent del Museu de l’Empordà (Figueres).
Foto 1/ ©Jordi Puig
El test d’alfàbrega és un projecte de creació, portat a terme gràcies a les Beques per a la creació artística 2016-2017 de la Fundació Guasch Coranty, del qual l’escultura Per a Isabel i alguna altra peça en formen part (Plor), que es basa en la novel·la cinquena de la quarta jornada del Decameró de Boccaccio:
Els germans d’Isabel maten al seu amant: ell li apareix en un somni i li mostra on és enterrat. Ella d’amagat desenterra el cap i el posa en un test d’alfàbrega. I hi plora al damunt cada dia molta estona, els germans li acaben prenent i ella en mor de dolor poc després.
/Giovanni Boccaccio, Decameró.
L’escultura és d’alguna manera una ofrena per a Isabel, perquè pugui plorar a Llorenç per sempre. Aquesta relació entre la història i l’escultura està inspirada en una obra de Jana Sterback que vaig veure al Museu de Montserrat el 2015 (exposició Una presència, comissariada per Teresa Blanch). Es tracta de l’obra Cinderella realitzada especialment per l’ocasió. La peça és un petit recipient de vidre romà, cedit pel Museu de Montserrat, que conté cendra, arròs, cigrons i pipetes d’or. És una ofrena a la Ventafocs. Hi ha un punt en el conte de la Ventafocs en què les germanes dolentes barregen cendra amb els cigrons i l’arròs i li fan netejar a la Ventafocs. Sterbak li ofereix a la Ventafocs unes petites pipetes d’or, la cuida.
L’escultura no vol ser ben bé una il·lustració de la història, doncs, sinó formar-ne part. La història d’Isabel i Llorenç hi és dins la peça, però aquesta també en genera d’altres.
Aquesta història del Decameró de Bocaccio ha estat interpretada o representada diverses vegades, com ara en la pintura Isabella (1849) de Millais, el poema de Jhon Keats Isobella and the pot of basil o la pel·lícula de Passolini Il Decamerón, entre altres.
/Actualment aquesta peça està exposada i forma part de la col·lecció permanent del Museu de l’Empordà (Figueres).
Foto 1/ ©Jordi Puig
Per a Isabel 2020